El diputat del grup parlamentari Compromís, Fran Ferri, ha assenyalat hui que “davant el perill real de què molts estudiants siguen expulsats de les universitats després de què no se li concedisquen beques i no puguen pagar les matrícules, el govern valencià ha d’intervindre per a què açò no succeïsca”

“Des de Compromís demanem a la consellera d’Educació i Cultura, Maria José Català, accions i mesures urgents per a ajudar a aquestos estudiants i ajudar també a les universitats per a què cap estudiant es quede sense poder realitzar els seus estudis per falta de recursos econòmics”.

Aquesta mesures que reclama Compromís per superar esta situació passen per millorar el finançament de les universitats, pagar tot allò que el Consell té compromés i encara deu tant a les universitats com als alumnes a qui encara no els han pagat les beques i traure una convocatòria de beques especial per als alumnes que s’hagen quedat sense beca del ministeri i de la conselleria.

El representant de Compromís al Congrés dels Diputats, Joan Baldoví, ha presentat una Proposició No de Llei perquè l’Entitat Estatal d’Assegurances Agràries (ENESA), recupere, com a mínim, el nivell de suport de 2012, després de la important retallada aplicada pel ministeri en el passat mes de març.

Segons argumenta Baldoví, “el sector citrícola valencià té en aquests moments una enorme preocupació per la sostenibilitat de l’actual sistema d’assegurances agràries combinats, una protecció molt implantada a les zones citrícoles valencianes i que l’any passat va suposar assegurar el 60% de la producció total. Sense anar més lluny, en la campanya de 2012, la producció va estar assegurada per un valor de 529 milions d’euros, la qual cosa demostra la importància d’aquest mecanisme de garantia de la renda i els agricultors”.

No obstant això, el Ministeri d’Agricultura va perpetrar una brutal retallada en el Pla d’Assegurances Agràries Combinades, pel que fa a la subvencions que aporta l’Entitat Estatal d’Assegurances Agràries (ENESA). Per aquest motiu, segons ha informat Baldoví, “es trontolla la contractació des del sector agrari de les assegurances destinades a garantir la protecció de la seua renda davant fenòmens meteorològics no controlables per la seua banda, atès que s’ha incrementat de manera substancial el cost del segur, passant d’un preu més o menys assumible com a despesa de l’explotació, a ser un preu desorbitat i inassolible per a un sector econòmic que des de fa molts anys només té pèrdues”.

En la seua proposició no de llei, Baldoví també fa al·lusió a la franquícia que s’ha imposat en les assegurances, sense discriminar a particulars, explotacions prioritàries, professionals o organitzacions de productors. Aquesta franquícia, segons ha destacat el diputat de Compromís, “té una elevada incidència en la nostra citricultura per la dimensió de les explotacions, la qual cosa suposarà que es contractaran menys assegurances agràries”.

Per aquests motius, Baldoví ha insistit que es tracte aquest tema al Congrés, “perquè s’inste al Govern al fet que analitze amb fredor l’abast negatiu de les mesures adoptades per l’executiu de Rajoy, per la qual cosa exigim que cessen amb les retallades en les ajudes a l’agricultura, un sector productiu que pot ser molt rendible en aquests temps de crisis però que no rep ni les ajudes ni l’atenció suficient per part de les administracions per ser-ho”.

El representant de Compromís en el Congrés, Joan Baldoví i el diputat provincial de la formació a València, Emili Altur, participaren ahir vesprada en la manifestació convocada contra el tancament de l’empresa siderúrgica Galmed al Port de Sagunt, una protesta en la què participaren vora 6.000 persones.

Baldoví, mostrà la seua total solidaritat amb els treballadors de Galmed i reiterà el total suport i oferiment de Compromís per a portar les reivindicacions al Congrés dels Diputats. En la mateixa línia que el grup municipal de Compromís a Sagunt, Baldoví declarà que el tancament de la planta siderúrgica “no té cap argument, és una decisió subjectiva, sense fonaments socioeconòmics seriosos i respon tot a una estratègia per concentrar tota la producció a Alemanya”.

El parlamentari de Compromís considera que, si no apareix cap comprador, “abans de tancar l’empresa, el mateix Estat es podria fer càrrec per a plantar cara a la deslocalització, perquè no ens podem permetre el luxe de perdre indústria que és rendible i, a més, una indústria que està situada en un lloc estratègic, malgrat la marginació dels diferents governs d’Espanya a invertir en infraestructures portuàries i vies de comunicació terrestres, com ara el corredor mediterrani que no ens fan i que tan de bé faria a la indústria de Sagunt i del conjunt del País Valencià”.

Baldoví insistí en que les reivindicacions de Galmed, “s’escoltaran a Madrid i les faré arribar al govern, a eixe govern que s’amaga darrere de televisors per a fer declaracions, a eixe govern que no dóna respostes i no té valor per frenar la desocupació. La Generalitat si que ha dit alguna cosa en el tema de Galmed, però el govern central no sap ni que existeix i això, en part, també és responsabilitat del Consell, que no sap reivindicar ni destacar les prioritats de la nostra terra i de la nostra gent”.

Per la seua part, Emili Altur també manifestà la seua preocupació per la manca de reacció contundent “per part de tots els governs. Amb una taxa de desocupació brutal al País Valencià i amb 8.000 persones sense treball a la ciutat de Sagunt, no es pot permetre el tancament de Galmed i que vagen al carrer 1.000 persones més i que afecte indirectament a moltes més empreses que treballen per a eixa factoria”.

L’àrea d’Organització de la coalició ha realitzat un primer esborrany tècnic de primàries que fixarà criteris generals sobre el procés de tria de persones per candidatures municipals, nacionals, estatals i europees, amb les especificitats necessàries per cadascuna de les eleccions. 

La coalició Compromís continua endavant en el seu camí de consolidació com a cooperativa política oberta amb l’elaboració d’un document tècnic de primàries per triar les persones que han de formar part de les candidatures a les Corts Valencianes, les Corts Generals, el Parlament Europeu i els ajuntaments del País Valencià. En aquest sentit, l’àrea d’Organització, ampliada amb diverses persones expertes i voluntàries per a la redacció del reglament, ha realitzat un primer esborrany. Este document de criteris tècnics dona compliment a un manament explícit de les Normes i Bases de Compromís, que obliga a la celebració d’un procés de primàries per la tria de candidatures.

El document de criteris de primàries és un pas més cap a l’esperit de participació, obertura i les noves formes de fer política que vol portar a terme Compromís en el seu dia a dia. Ha de servir no només per escollir les millors persones per representar la ciutadania amb les idees valencianistes, d’esquerres i ecologistes de la coalició, sinó també per enfortir el projecte ampliant la seua base i promovent l’empoderament ciutadà sobre la política i els seus representants.

El text, que ha de ser aprovat pel Consell General de Compromís, en breu estarà en fase de consulta a les bases. Aquest primer esborrany tècnic serà debatut pels col·lectius comarcals i retornarà a la Comissió Executiva Nacional. Està previst que abans de l’estiu siga finalment aprovat. Si no hi ha novetats en el cicle electoral, la primera tria on s’aplicarien les primàries serà la llista al Parlament Europeu en 2014.

Tal i com assenyalen des de l’àrea d’Organització ampliada, el procés de primàries és tot un mecanisme que ha de regular la forma de triar llistes electorals, que inclou coses tan diverses com el sufragi passiu, el sufragi actiu, el mètode de tria, la forma de fer campanya electoral, la jornada electoral… Per tant, no és només una votació entre diferents candidats, que en determinats casos pot no ser necessària, sinó uns criteris globals per definir les candidatures.

El manament explícit de les Normes i Bases de Compromís és que el sistema de tria ha de ser mitjançant vot directe seguint el principi d’una persona, un vot. A l’esborrany, que està subjecte a modificacions, es preveu una obertura de la tria a la ciutadania que participe dels principis ideològics de la coalició, un sistema de llistes obertes per ordenar les persones candidates dins la llista, la introducció d’avals per poder presentar candidatures a llocs de rellevància i la garantia de la igualtat d’oportunitats entre les persones candidates.

Hui, Compromís, PSPV-PSOE i EU de Tavernes de la Valldigna han convocat a la ciutadania per expressar el seu rebuig a la moció de censura presentada pel PP i una regidora sense partit. La cita és a les 20 hores a la Plaça Major de Tavernes i a la protesta hi assistirà el nostre diputat, Joan Baldoví.

Joan Baldoví i Emili Altur participaran, a les 18 hores, participaran en una manifestació que s’ha convocat per a mostrar l’oposició de tota la ciutat de Sagunt al tancament de la factoria de Galmed, de la qual depenen els llocs de treball d’un miler de persones.

La manifestació eixirà des del parc del Triangle Umbral, a l’avinguda 9 d’Octubre i tant els col·lectius de Compromís de Sagunt i del Camp de Morvedre conviden a militants i simpatitzants de tot el País Valencià a participar-hi a la protesta.

Compromís ha pogut comprovar, amb dades de la pròpia Conselleria de Sanitat, com els hospitals de gestió privada tenen unes urgències hospitalàries que, durant l’any 2012, tardaren més en atendre els pacients que els de gestió pública. Concretament quant un ciutadà ha acudit en urgències a un hospital de la xarxa pública ha hagut d’esperar 50 minuts més si este hospital és de gestió privada.

Per a la portaveu adjunta de Compromís, Mónica Oltra, “açò demostra el que sempre hem plantejat, que la privatització del servei sanitari va en contra de la qualitat que rep el pacient. Per tant la gestió pública és la més eficient i beneficiosa per a la sanitat”.

Concretament, segons es reflexa en una resposta parlamentària oferida pel conseller Llombart a preguntes de Compromís, el temps mitjà de permanència en urgències en els hospitals de la xarxa sanitària pública durant 2012 fou de 205 minuts. Desglossant estes dades, en els hospitals de gestió privada de la xarxa sanitària (Ribera, Dénia, Torrevieja, Manises i Vinalopó) la mitjana d’estada en urgències fou de 246 minuts, mentre que en la resta d’hospitals, de gestió pública, la mitjana fou de 195 minuts. La Conselleria també ofereix les dades de 2009, 2010 i 2011 on la tendència és la mateixa.

“Des de Compromís volem denunciar amb aquestes dades que quan el govern del PP afirma que la gestió privatitzada de la sanitat no afecta a la qualitat del servei està mentint, perquè 50 minuts més d’espera, de mitjana, en urgències és molt de temps”.

Segons Oltra “esta situació s’explica en el fet de què com la gestió pública de la sanitat no ha de detraure beneficis empresarials dels serveis que ofereix, tots els diners s’inverteixen en el benestar del pacient, mentre que quan és una empresa la que gestiona els serveis sanitaris una part dels diners se’n van a beneficis i plusvàlues per aquells que volen fer negoci amb la nostra salut”.

“El temps d’espera en urgències és una dada més que evidencia que la gestió més eficient i millor per al ciutadà és la gestió pública. La gestió privada ix més cara a les arques públiques i és pitjor per als pacients”, ha conclòs la parlamentària de Compromís.

La diputada de Compromís Mireia Mollà ha lamentat hui que “la Generalitat continue sense donar solució a la mancança de connexions que pateix l’aeroport de l’Altet i que provoquen que este aeròdrom se situe com un dels aeroports turístics de la Mediterrània pitjor connectats, tot i ser un dels principals d’Europa en trànsit de passatgers”. 

Mollà ha realitzat estes declaracions després d’efectuar una pregunta oral en el ple de Les Corts a la consellera d’Infraestructures, Isabel Bonig, sobre esta qüestió. En la seua resposta, Bonig s’ha limitat a dir que el Govern valencià treballa per millorar les infraestructures en tota la Comunitat Valenciana i a detallar l’accés per carretera a l’aeroport, citar la parada del rodalies a Torrellano, que es troba a kilòmetres de l’entrada a la terminal, així com assenyalar les poques línies de bus que connecten l’Altet amb les principals ciutats d’Alacant.   

En este sentit, la diputada de Compromís, que ha recordat que fa 46 anys que l’aeròdrom està en funcionament, ha apuntat que “no és raonable que este aeroport que, a més és el principal del territori valencià, compte amb estes connexions de tercera i precisament amb ciutats com Alacant, Benidorm, Elx o Torrevieja, que són referents en l’àmbit turístic”.

Alhora, Mireia Mollà, que ha proposat a la consellera que escolte les reivindicacions de l’associació DUNASS, ha assegurat que “si ens trobem en esta situació és per la inoperància i la manca de reivindicacions del Consell, que no ha sigut capaç d’aconseguir una obra tan bàsica com és l’enllaç de l’aeroport amb la línia de rodalies Alacant-Múrcia, que des de Compromís hem reivindicat en tantes ocasions”. 

“Per tant, resulta patètic que Bonig, davant la manca de resposta a esta situació, es dedique a dir que Compromís està en contra de la inversió en infraestructures”, ha aclarit la diputada, que ha explicat que “precisament fer que el territori valencià compte amb unes connexions dignes és una de les prioritats de Compromís, com hem demostrat en nombroses iniciatives presentades a Les Corts i també al Congrés per reivindicar que el tren arribara a l’Altet, que es construisca d’una vegada el tren de la costa o que es cree una línia de rodalies entre Alacant i el Vinalopó Alt i Mitjà i Alacant i l’Alcoià, entre altres”. 

“Del que estem en contra en Compromís és de malbaratar els diners en aeroports sense avions i en AVEs a ciutats que tenen que acabar tancant per manca de viatgers, perquè pensem que la prioritat ha de ser invertir en aquelles infraestructures que més utilitza la gent i que són vitals per dotar d’un transport públic digne províncies com Alacant”, ha conclòs Mireia Mollà.

El diputat de Compromís exigeix a la consellera d’Infraestructures que “faça pública la relació de les localitats i dels llocs concrets on pretenen instal·lar-les”.

El diputat per Castelló de Compromís, Josep Maria Pañella, ha presentat una pregunta parlamentària a la consellera d’Infraestructures, Isabel Bonig, “per a que ens explique per quina raó es nega a fer públiques les ubicacions concretes on pretén instal·lar les plantes incineradores. En aquest sentit, li he exigit que ens done els noms de les poblacions on tenen prevista la seua instal·lació i, a més, que ens diga la ubicació concreta d’aquestes plantes en el seus respectius termes municipals”.

Pañella ha declarat que “des de Compromís, ja hem fet pública de manera reiterada la nostra oposició a aquest projecte de plantes incineradores, perquè entenem que, per més que des de la Conselleria se’ns canten les seues glòries, es tracta d’un sistema obsolet i contaminant, que els països més avançats del nostre entorn han deixat ja de banda, o estan duent a terme el procés per a tancar-les. I justament ara, el govern del PP té l’ocurrència de voler contruir-ne en el nostre territori. Per això, des de la nostra postura d’oposició, tant nosaltres com el conjunt de la ciutadania tenim ple dret a saber on volen instal·lar-les, en quines poblacions i en quins llocs concrets del terme municipal; perquè hi ha incineradores perilloses, i unes altres més perilloses encara”.

El diputat de Compromís ha declarat que “a nivell de conjectura, podem imaginar el per què d’aquesta negativa del PP a fer publiques aquestes ubicacions concretes. I aquesta no és una altra que la por dels seus alcaldes a que el projecte d’instal·lar-les en una població concreta faça sorgir una forta oposició en el municipi, i d’ací dos anys els puga costar l’alcaldia. I no seria un fet nou, fa uns anys, en una situació similar, llavors es tractava d’abocadors, els va costar la majoria en diferents poblacions de la Plana i el Maestrat. Sense anar més lluny, recordem el que està passant encara a l’Alcora. Però en tot cas aquest és el seu problema, no el nostre; per a què s’embarquen en un projecte que produeix un rebuig social tant gran. I, per tant, la ciutadania i els representants que ella ha elegit tenim ple dret a saber els aspectes concrets d’un projecte sense sentit com és aquest de les incineradores”.

El grup parlamentari Compromís presentà el passat 10 de febrer un recurs contencions administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en què denuncià que el Consell es nega a facilitar els resultats dels baròmetres d’opinió que realitza la Generalitat.

Compromís considera que la denegació de documentació per part del govern valencià vulnera el dret a l’obtenció d’informació dels diputats emparat pels drets fonamentals consagrats en l’article 23 de la Constitució Espanyola.

Este recurs es presentà després de què, al mes de novembre del 2012 el diputat de Compromís, Fran Ferri, registrara en Les Corts Valencianes una sèrie de peticions de documentació, que no varen ser satisfetes, per tindre accés als informes de resultats de tots els estudis d’opinió pública sobre l’acció del Consell realitzats durant eixe any. El govern del PP es va negar a facilitar eixa documentació amb l’excusa de què eixes enquestes tenen “caràcter instrumental per a l’elaboració d’informes interns de l’administració”.

Compromís ha rebut l’Auto de la Sala del Contenciós Administratiu del TSJCV en què el jutge estableix que després de rebre per part del Consell l’expedient administratiu que li havia reclamat i “no apreciant-se en este moment procesal circumstàncies que motiven la inadmissió del procediment, procedeix la seua continuació”.

D’esta manera l’auto estableix un termini de 8 dies per a què Compromís formalitze la seua demanda, cosa que este grup parlamentari efectuarà en els pròxims dies.

Precisament hui ha sigut publicat en el BOE la formalització del contracte entre el govern valencià i una empresa especialitzada en demoscòpia per fer quatre enquestes d’opinió trimestrals als ciutadans valencians per un cost de 119.790 euros. Unes noves enquestes que si la justícia no posa remei seran ocultades a la ciutadania.

Segons ha assenyalat Ferri “les enquestes realitzades amb diners públics no són propietat del Consell, per a què puguen utilitzar-les segons els interessos del Partit Popular, sinó que pertanyen a la ciutadania que les paga amb els seus impostos”.

“Segurament, el Consell no vol donar-nos accés als resultats de les enquestes que realitza perquè confirmen que la ciutadania s’oposa a la gestió d’Alberto Fabra i el Partit Popular”.

“No podem consentir -ha afegit Ferri- este ús fraudulent dels diners públics per part del PP, així com la manca de transparència que caracteritza l’acció del Consell presidit per Alberto Fabra, per això hem recorregut a la justícia a fi de què esmene esta situació”.